L'acull un rebuig poruc
tossut, insà i ullerut.
Clama un plany
enganxifós com un parany
però sec i estrany,
no en brota ni una gota
i el plor s'esgota.
Dins l'ànima ensopega
una pedreta tèbia,
corferida escalfa i dol
i es fa tan sols
farina molta i fina
que entre les dents mastega.
S'adhereix a la pell,
ven endins es fa camí
i sota el serrell
dos ulls petits ennegrits
tenen el pitjor dels verins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario